Diàlegs aporètics

lunes, septiembre 11, 2006

Reactivació


Tal com vaig dir en la meva última entrada, he escrit més sovint des de llavors ;). La veritat és que per viatges, cansament i mandra (sobretot aquesta última) he tingut el meu espai inactiu durant un mes: una taca terrible en el meu historial que m’ha costat severes reprovacions en aquests 30 dies. Però finalment he fet cas als meus incomptables i preocupats admiradors i he trobat el moment per publicar una nova entrada.

Una de les meves dedicacions bàsiques en aquest darrer mes de vacances ha sigut jugar a escacs (que estrany oi?), i una mica com tot l’estiu, he tingut uns resultats normalets tirant a dolents, sobretot per culpa dels mals finals de torneig. No he aconseguit norma de MI a Sants, i això que abans de les últimes rondes la tenia molt a l’abast.. Però està clar que aquest no ha estat el meu millor moment de joc i ara caldrà posar-se a estudiar fort si vull tornar a donar un salt cap endavant...

El torneig de semiràpides de Poblenou, els dies 12 i 13 d’agost, el va guanyar de forma brillant el Marc Narciso, carregant-se a l’última ronda l’Epishin, que havia estat un quart d’hora abans de la partida reclamant a l’àrbitre que el deixés jugar amb blanques i ens va tenir a la resta del torneig esperant-lo a que acceptés la trista necessitat d’haver de jugar amb negres. I no ha estat l’únic èxit de l’entranyable jugador del Foment, gran amic i ex-professor meu. El club de l’Eixample ha aconseguit l’ascens a Divisió d’Honor en el Campionat d’Espanya per Equips de 1a divisió que es va jugar a Barcelona i en el qual jo vaig participar en qualitat d’apuntador de partides i, per transformar un estiu bo en brillant, va guanyar de forma clara l’Open de Sants i consegüentment el Circuit Català, un dels èxits més importants que ha aconseguit un jugador català en els últims anys. Des d’aquí li envio les meves millors felicitacions i li dic que me n’alegro molt, perquè des que va decidir ser professional ha patit una gran irregularitat en els seus resultats i l’actuació d’aquest estiu segur que l’impulsarà a donar un gran salt endavant. I unes felicitacions igual d’importants es mereix un altre bon amic, l’incombustible humorista i company de club José Manuel López, que aquest estiu també ha decidit deixar enrere la irregularitat i completar un circuit català molt bo. (Sort que el campionat de Portugal per equips no entra en el circuit...) El que segueix sent irregular és el Víctor Vehí, però també se li han de reconèixer les dues sensacionals victòries contra Epishin, especialment la segona, un pal espectacular i una demostració de la imaginació i dinamisme que pot desplegar el jugador de la Uga en la seva millor forma.

Avui he tornat d’Olite (Navarra) on he jugat el Campionat d’Espanya per equips de divisió d’honor amb la Uga per primer cop, i la veritat es que ha sigut una experiència inoblidable. Tenim uns jugadors joves, amb gran esperit d’equip que m’han deparat una forma diferent de veure la competició durant aquests dies. El Víctor Bologan, un jugador que ha arribat a 2700 d’elo i que es pot considerar un jugador d’elit, que ha jugat diverses vegades i obtingut bons resultats contra alguns dels top10 del món, ha resultat ser una persona molt agradable i preocupada per la marxa de l’equip, donant-nos consells constantment sobre la forma de millorar el nostre joc, si bé a vegades de forma un pèl dogmàtica: “Tú sabes... caballo a e2 tiene dos problemas: no ataca el centro i no deja salir al alfil...” frase adreçada al José Manuel després que aquest hagués jugat 1.e4 d6 2.d4 Cf6 3.Cc3 e5 4.Cge2!?. No és d’estranyar que després el Felgaer li demanés permís al “Bolo” per jugar 1.e4 c6 2.Ce2!!? permís que va ser concedit amb cara de circumstàncies pel líder de l’equip. La veritat és que he rigut molt amb la doctrina del Bolo, les bromes inacabables del Superlópez, els comentaris del nostre entranyable delegat Pere Casajuana, intentant liar al Super amb les cambreres de l’hotel, els càntics de suport de l’afició incondicional de la Uga, que es va desplaçar a Olite representada pel Miquel Castells, el Xavier Colom i l’Alejandro Melchor... i els temes recurrents de les nostres converses, que no mencionaré perquè involucren altres jugadors i ja he après la lliçó que aquí pot entrar el visitant més inesperat, com cert dirigent d’un club extremeny... A més, la sensació d’estar jugant el mateix torneig que Ivanchuk, Vallejo, Nisipeanu, Sasikiran, Movsesian... és impagable. Per cert, després de tota aquesta història, he de dir, pels que no ho sàpiguen, que hem quedat penúltims i hem baixat de categoria, i jo he fet 2 de 5, un resultat no gaire brillant... bé, tot té sempre una part negativa. L’any que ve haurem de lluitar per tornar a pujar.

A part de tot aquest boom escaquístic també he fet algunes altres coses. (algunes). Festes de Gràcia, a les quals vaig portar uns bascos que estaven jugant el Campionat d’Espanya, i en les quals vam assistir en directe a la superestrella i geni creador Cesc Freixas, la festa d’aniversari del meu germà amb totes les seves noies, la d’en Borràs i la partida de Bowling en què vaig fer rècord personal (123 punts! ;)), encara que teníem allà un professional del tema que va fer 185 punts, el company de la facultat de Física Miquel Martí (àlies Peiró). Pobre Borrissol, vam trigar a donar-li els regals i quan la Gemma, que va arribar tard, li va preguntar quins regals havia rebut, va contestar que res amb una cara... pooobre... però després va rebre dos llibres i un dvd xD. També he après una mica de rus per internet en algunes estones lliures en què m’avorria...

Però una de les millors coses que he fet aquest mes va venir poc abans de marxar de Navarra. La tarda abans em truca el meu germà dient-me si el dia següent volia dinar amb el Mandelbrot. En Benoît Mandelbrot és el creador de la geometria fractal i un dels matemàtics més brillants vius actualment, i estava a Barcelona per presentar la traducció al castellà d’un llibre seu, “Fractales y finanzas”. Vaig anar-hi com a periodista de Dossier Econòmic (el diari on treballa el meu germà) i vaig poder dinar gratis en una taula selecta amb el Mandelbrot i la seva dona, Jorge Wagensberg, director del Cosmocaixa, els editors del llibre i tres periodistes més. Li vaig preguntar com se li va acudir la idea dels fractals i em va dir que des de sempre la ciència ha buscat representar una realitat complexa amb models senzills i optimitzats, cosa que ha començat a canviar en els darrers temps. Per ell, els fractals són una nova expressió de l’estudi de la “rugositat” d’un món que s’havia volgut fer “llis” (conceptes que ell mateix va utilitzar). Ell es va “limitar” a crear una manera de representar la rugositat present en aquest món. Em feia gràcia la seva manera de parlar; els mortals parlem de “conjectura de Mandelbrot”, “conjunt de Mandelbrot” com a conceptes amb el seu significat concret i ell ho fa de la mateixa manera que nosaltres, com si el terme “conjunt de Mandelbrot” no tingués res a veure amb ell. Això sí, ens va explicar amb orgull que en el Congrés de Matemàtics de Madrid d’aquest agost passat li van donar la Medalla Fields a un matemàtic francès (Wendelin Werner) per resoldre una conjectura enunciada per ell.

Això és tot, a grans trets. Ara ja han acabat les vacances, demà la Diada i el divendres a començar Física. Per cert, ens espera una temporada plena de sorpreses amb el nou ministre d’Indústria. De moment l’altre dia ja va jurar el càrrec com a Ministre de Justícia, un pròleg d’un període que promet ser apassionant i productiu per a Minoria Absoluta, APM i similars. Jo encara penso que en algun moment ens diran que tot era una broma, però ja començo a perdre l’esperança... almenys la nostra ciutat tindrà d’alcalde algú més decent.

Com veureu, he afegit tres nous blogs als enllaços, un el de l’Ana Matnadze, la georgiana catalanitzada que juga el Circuit Català els últims anys, i dos blogs, el conjunt del Dani Porras i l’Eric Sánchez i el de l’Adri Pérez on podreu trobar polèmiques, insults, crònica rosa i temes similars dels adolescents escaquistes catalans. (si és que no se n’han cansat ja, perquè no porten inactius tant de temps com el meu pero quasi). Aquest cop no diré res sobre com de sovint escriuré perquè l’últim cop va portar mala sort. Fins aviat (o no). До свидания.

3 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Ei senyor apareixo per aquí per notificar-li el meu retorn al món dels vius i la meva intenció de quedar-m'hi per una temporadeta. Espero que avui mos veiem. Apa, siau

1:36 p. m.  
Blogger Smurfie said...

Uoo,ja era horaaa! Tot un mes visitant el blog dia a dia esperant el retorn! A veure si no juguem tant a escacs i fem articles més sovint eh! ;)

2:41 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

buy carisoprodol, buy fioricet, buy paxil online, buy generic cialis
Maybe it's will help somebody

10:11 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home