Diàlegs aporètics

viernes, agosto 11, 2006

Badalona finitus est


Portava uns dies sense escriure i ja tocava. Sonarà a excusa falsa, però he tornat a estar malalt i entre això i el torneig de Badalona no he tingut temps per gran cosa més. El torneig no ha anat brillant, però considerant que he estat dos cops malalt i que vaig perdre (em van fer mat pràcticament) a la segona ronda amb el Xavier Castañer (2120 fide) doncs podria haver estat pitjor. Finalment he acabat amb 6 de 9, rascant l’últim premi de la general, el 15è (de fet he quedat 18è, però també hi havia tres premis pels millors catalans i el Vehí, el Jordi Fluvià i el Marc Narciso han deixat tres places lliures a la general). El campió ha estat Jaime Alexander Cuartas, un MI que ha vingut per primer cop a Catalunya aquest any, que no estava entre els favorits però que a Badalona ha fet un torneig molt complet, jugant sempre per dalt. Important segon lloc per al José Manuel López, entranyable company de club que últimament està en bona forma: aquest estiu porta 3 quarts llocs i un segon, a més del títol de GM aconseguit contra mi a Salou. A més a més va segon al Circuit i segur que amb aquest torneig li haurà retallat distàncies a Mirzoev.

Durant les primeres rondes va impressionar molt el Fabiano Caruana, un nen italo-americà de 14 anys amb més de 2400 que va començar amb 5 de 5. Després de la cinquena ronda el Marc Narciso va publicar un article al butlletí del torneig en què explicava que havia deixat els estudis, tenia un espònsor personal i dedicava 36 hores setmanals a estudiar escacs. 36! Més de les que nosaltres ens passem a l’institut... Sembla que l’article no li va anar massa bé perquè després va perdre 3 partides seguides, i al final ha acabat amb 6 de 9 com jo.

Bon ambient en general, i les condicions del torneig força correctes, si exceptuem els 2 partits de futbol i la corresponent cridòria que vam sentir durant dues rondes, o l’espera de l’última ronda per l’alcaldessa “accidental” de Badalona que, total, ha dit quatre frases absurdes i ha deixat clar que no tenia ni idea d’escacs. La nota de color en l’entrega de premis l’ha posada el campió del grup B, Neto Serra, que ha anat a buscar el premi fent una volta d’honor lluïnt la samarreta del Brasil i fent onejar banderetes del mateix país. Tot un personatge, que, s’ha de dir, ha fet uns espectaculars 8,5 de 9. Bé, ens dóna una mica d’espectacle a això dels escacs, que sinó seria molt avorrit ;).

Es veu que s’han fet dues oques durant el torneig, una avui, però degut al meu estat he preferit quedar-me a casa i cuidar-me. El que sí que vaig fer va ser una intensa partida de Monopoly a casa meva amb el Xavi, el Robert, el Perpi, el Flupi (el Flupo no perquè estava ocupat mantenint certs contactes) i l’Alejandro Maura. El Xavi va començar comprant-ho tot de forma fulgurant, però uns negocis desesperats per la meva part van capgirar la truita i finalment em vaig convertir en l’empresari explotador en una partida que es va allargar fins a les 4 de la matinada. El dia següent precisament jugava contra el Xavi i després de jugar l’obertura i el mig joc de forma lamentable vaig treure taules d’un final perdudíssim, recuperant l’esperit de la nit anterior...

El cas Baños sembla que s’ha tranquil·litzat. Després de la meva resposta a AjedrezND, la carta provocativa de l’Ivan i el suport encomiable de la Patty (tots dos tenen blog enllaçat des del meu), no ha aparegut res més. Bé avui el Montero ha fet un petit escrit a la web del Magic dient no sé què sobre Norman Bates i la seva estimada mare i no he entès massa bé el que volia dir.

Avui han sortit els ordres de forces dels equips del Campionat d’Espanya per Equips Divisió d’Honor Grup I, on està la Uga. Tal com era d’esperar som el segon pitjor equip per elo, i haurem de lluitar amb Marcote i Solvay per no baixar. (els pobres companys de l’Andorra tenen menys opcions de mantenir-se que l’Osasuna de guanyar la Champions, però segur que lluitaran de forma heroica per fer un paper decent.) Segons les llistes publicades, els meus rivals serien Volokitin (!), Comas, Cacho, Reinaldo i David Monell. No està gens malament, serà un torneig molt interessant.

Bé ja he parlat prou d’escacs per avui. Però no vull parlar del tema de la Clara Saguntina perquè em fa molta ràbia i encara estic enfadat amb els responsables (podeu veure el blog de la Laura per alguns detalls sobre el tema). Tal com diria el Jon, tots dos s’han guanyat la meva venjança més gran... I parlant del Jon, al final m’acabaré creient que la seva mala sort no és un invent creat per la seva ment. Després d’un més i mig al Regne Unit, avui tenia programat el seu retorn des de Londres Heathrow a Barcelona. I, òbviament, donat el programa del dia d’Al-Qaeda, que consistia en fer explotar 10 avions en ple vol, no ha pogut pas sortir, i no ho podrà fer fins diumenge. Des d’aquí li envio el meu suport, t’esperem amb ganes de tornar-te a veure després de tant de temps... (tot i que una mica de descans dels teus comentaris també ens ha anat bé ;).

Ara que he acabat el torneig i que no en començo un altre de llarg fins al 25 d’agost intentaré escriure més sovint, vosaltres seguiu llegint i posant comentaris sucosos per animar-me. Fins a la propera.

viernes, agosto 04, 2006

Notícies de la Catalunya del Sud


Finalment he pogut reunir les forces per tornar a escriure en el blog. Vaig arribar de Xàbia dimarts a la nit, dimecres ja començava nou torneig (a Badalona) i a la nit, quan pensava retornar a la feina de redactor, em vaig posar malalt i porte dos dies mig grogui. A pesar de tot intentaré fer la crònica de l’última setmana.

Realment no puc queixar-me de la meva estada al País Valencià. Xàbia és una població de la Marina Alta, situada a mig camí entre València i Alacant, i conté el Cap de la Nau, el punt més oriental de la zona. Està dividida en tres nuclis separats entre ells: el Casc Antic, el Port i l’Arenal, la zona més turística. A més a més hi ha nombroses urbanitzacions de xalets escampades per tot el municipi. La casa d’en Rafa era un d’estes xalets situat prop del casc antic, amb piscina i un petit jardí. En els primers dies bàsicament vam banyar-nos a la piscina, en Rafa em va ensenyar alguns llibres i música interessants i em va parlar d’un parell de personatges que vull esmentar: Cesk Freixas, un cantautor català independentista que m’ha encarregat que difongue tant com puga (i en açò estic) especialment entre les xiques (ací teniu la seua web), i Crom el Nòrdic, un individu que mereix una entrada pròpia que faré en un dels propers dies. El Rafa també em va presentar la seva colla i el seu lloc habitual de reunió: el casal, un lloc entranyable, que consta d’uns baixos moblats amb taules, sofàs, butaques, una tele, una nevera inservible i un lavabo no recomanable provinents de les cases dels integrants de la colla, anomenada dels VRGistes en honor al seu líder, VRG.


VRG, Jaume i Esther


Quico, Kylyan i Rafa RG

El període de retir espiritual a Xàbia que vaig escollir no podia ser millor, perquè sense saber-ho resulta que durant la meva estada vaig poder presenciar els escacs vivents de Xàbia (açò ho sabia abans d’anar-hi, però després de saber que hi aniria), el festival Rock a la Mar a Dénia amb l’actuació estel·lar d’Obrint Pas i l’aniversari de Rafa.

Els escacs vivents s’organitzen a Xàbia des de fa 10 anys; enguany era l’onzena edició. En un espai rodejat per grades al port, al costat de la mar, es munta un tauler gegant i s’hi representa una partida clàssica prèviament escollida. Els encarregats de dictar les jugades són el guanyador d’un torneig escolar de la població i un convidat d’honor; aquesta volta el convidat fou David Ferrer, un tenista xabienc situat en el 12è lloc de la llista ATP. Les peces són nens disfressats segons un motiu, i paral·lelament a la partida té lloc un espectacle que se suposa que té relació amb aquesta, però jo no vaig vore esta relació en cap moment. Enguany el motiu fou Harry Potter, i l’espectacle fou la representació de “Harry Potter i la pedra filosofal”. Les escenes inicials, la música de la pel·lícula i les fantàstiques disfresses foren molt bons presagis, però després, com ja he dit, la relació entre la partida (el famós joc Karpov-Unzicker de Niça 1974 amb el mític Aa7!!) i l’argument fou inexistent, i damunt es veu que els nens se saltaren una bona part del guió, segons em comentaren Mauricio Vassallo i Francisco Sánchez Guirado, allí presents, i el final fou bastant desastrós. Malgrat tot és una gran iniciativa i em digueren que d’altres anys han sigut molt millors i segur que els propers també ho seran.
Ací teniu unes fotos del millor de l’espectacle: el “setting”.


Vista general del tauler: Gryffindor vs Slytherin


Hàgrid amb el bebè Harry, McGonagall i Dumbledore. Sembla la peli de veritat eh?


El Rock a la Mar és un festival de música que se celebra a Dénia a l’estil de l’Acampada Jove, encara que més modest. Una de les seves millors virtuts és que es fa a la platja, al costat de la mar, i es munta una acampada a pocs metres de l’escenari. En aquell indret vaig tenir la sensació que tothom es coneixia: constantment algun dels VRGistes saludava un conegut d’altres cites semblants. Estes venien de pobles propers com Pedreguer, Oliva, Sueca, Ondara o Benidorm (Sí, per estrany que puga semblar també n’hi havia un de Benidorm). Em presentaren també al líder espiritual de diversos moviments associats entre els quals s’inclou el dels VRGistes, un individu que recordava molt a un altre que podríem qualificar de líder a Catalunya, el Titot.
El primer dia de concerts fou una mica “light”: els grups eren poc coneguts (no crec que a ningú li sonin noms com “121 decibels” o “Paral·lel 84”) a excepció de “The Toasters” que jo no coneixia però que es veu que són un grup de NY pioner de la tercera onada d’ska. Eren una mica vells però no ho feien malament.

El cartell del segon dia era força més prometedor: al costat dels estrelles “Obrint Pas” actuaven grups prou consolidats com Inòpia, Sant Gatxo i Revolta 21. A Inòpia no arribàrem perquè estàvem als escacs vivents. Sant Gatxo resultà bastant decepcionant: la seua actuació a l’escenari no té res a veure amb els seus discos: toquen en un estil que s’assembla més al jazz que altra cosa i canvien la melodia fins a deixar-la pràcticament irreconeixible. Els Obrint Pas brillants com sempre, i Revolta 21 també triomfà bastant encara que és un estil de música molt hard que a mi personalment no m’agrada. Després d’acabar-se el concert (cap a les 4:30) anàrem a fer allò tan bonic que és contemplar l’eixida del sol a l’horitzó, sobre la mar.


Obrint Pas al Rock a la Mar


Sortida del sol vista des de la platja de Dénia cap a les 6 del matí


I com a últim plat fort l’aniversari de Rafa el dia abans de marxar. La seva mare i els VRGistes li prepararen allò que s’anomena una “festa sorpresa” i férem un bon sopar i uns passejos per l’Arenal. I després vaig tenir una conversa interessant amb el Quico, un amic de la colla i membre actiu del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) sobre l’efectivitat de la democràcia i la conveniència o no del socialisme. Estes valencians van forts... Per últim vos pose dues fotos del Rafa i jo.


Rafa i Benly al cap de la Nau


Rafa i Benly a la piscina de casa seva


Açò és bàsicament tot el que volia explicar sobre el meu recent viatge. Ara ja sóc a Barcelona des de fa uns dies, jugant l’open de Badalona, que de moment no em va precisament formidable, però encara queda molt per remuntar... I per últim vos vull comentar que el secretari general del club amb la web extremenya de què us vaig parlar ha entrat ací i s’ha dedicat a copiar fragments de la meva crònica de Baños a AjedrezND, traduint-los, exemplificant el que considera una falta de respecte al poble de Baños i per extensió al poble extremeny. Bé, com que supose que també llegirà aquesta entrada per espiar a veure què dic, li diré el mateix que diré a AjedrezND: este és el meu blog i hi escric coses de la meva vida i del meu voltant d’una manera amena i divertida (intente) i sense pensar sobre qui em puga estar llegint. Ja li vaig fer una contestació seriosa i amb respecte a la seua web i no pense canviar el to d’este blog perquè sàpiga que ell o un altre ho hagi de llegir. (No em molesto a traduir-ho perquè ja he comprovat que el seu traductor de la Universidad de Oviedo funciona a la perfecció, si descomptem petits errors com el canvi de “escacs” com a joc per “jaques” o la traducció de "lliteres" de dormir per "camillas";). Açò és tot per hui, fins a properes ocasions.