Diàlegs aporètics

miércoles, julio 26, 2006

Cues, matrícula i bitllet


Finalment he resolt els dos assumptes que tenia pendents abans de marxar; la matrícula formal a la UB i la compra del bitllet de tren per tornar de València a Barcelona, i han resultat ser uns assumptes més difícils del previst, especialment el segon. La matrícula, dintre dels paràmetres enigmàtics en què es mou tot el que fa referència a la uni, ha estat prou fàcil: per sort tant el Jordi com jo portàvem tota la documentació necessària, i a l’aula d’informàtica de la Facultat hem omplert tot el que ens demanaven més o menys com tocava (hem renunicat a apuntar-nos a l’optativa de química, que per això estem a física i no a l’edifici del costat). Com sempre, he tingut problemes en seleccionar d’una llista restringida la professió que més s’acostava a la dels meus pares: la majoria de les opcions eren prou ambigües com per poder ser tingudes a compte, amb la clara excepció de “professional de les forces armades”. A més a més, hem omplert un full per poder obtenir el carnet universitari, el CUB, i hem imprès el full corresponent per demanar-lo. Curiosament, en sortir de la sala, hem topat amb una noia situada darrera d’un stand de Caixa Catalunya que ens ha dit que havíem d’omplir un full per obtenir el carnet universitari, i que a més a més ens obriria un compte meravellós que ens donaria un 50% de descompte en concerts, partits de futbol i activitats diverses. Quan li hem preguntat pel paper del CUB que acabàvem d’imprimir, la seva resposta ha sigut ben explicativa sobre el què ens espera en anys venidors: “això no serveix per res. Sí, allà dins us han dit que servia, però aquí fora no. La universitat funciona així.” Senzillament brillant. Després hem anat a secretaria a informar-nos sobre la possibilitat de fer alemany a l’escola oficial de la UB, idioma que sospito que ens serà més útil que química. Allà he fet la primera cua del dia. Hem estat uns tres quarts d’hora els primers de la fila mentre una noia davant nostre estava omplint tota la burocràcia necessària per treure’s el títol de llicenciada (no podia escollir un altre dia que no fos el mateix en què es matricula tothom?). I mentrestant ha vingut un company seu a fer el mateix. La noia, entre paper i paper, ha deixat anar una frase que donarà certa raó als que em diuen que física no té sortides: “ara estic omplint els papers de llicenciada i després al setembre decidiré què faig amb la meva vida”. Segona frase brillant del dia. Després d’una eterna espera, un altre secretari ha vingut a ajudar la seva companya i ens ha despatxat en un minut dient-nos que ens havíem de dirigir directament a l’Escola d’Idiomes Moderns, a la facultat d’Econòmiques, o bé al servei d’assessorament lingüístic al fons del passadís. Aquests darrers òbviament també ens han enviat a la facultat d’Econòmiques.

Hem sortit ben contents de la facultat, amb la matrícula sota el braç i alabant la burocràcia. Ens hem negat a anar a Econòmiques i el Jordi se n’ha anat a casa mentre jo anava a l’estació de Sants a resoldre el segon assumpte del dia: el bitllet de tornada de València a Barcelona. El vaig comprar per Internet, satisfet de poder utilitzar les noves tecnologies i evitar d’haver d’anar en persona a tractar d’aquestes coses, però en acabar els tràmits la web em va dir que com era la primera compra amb la targeta de crèdit que havia fet servir havia d’anar a l’estació a identificar-me i omplir uns papers per poder recollir-lo. Així que em dirigeixo a Sants per obtenir el bitllet, arribo i em trobo un munt de gent esperant asseguda davant les taquilles, amb uns números en uns papers a la mà. Vaig a buscar-ne un, i hi llegeixo: “Temps estimat: 2h20min”. Perfecte. He anat a casa el Jordi una estona i al cap de 2h torno i ja m’havia passat el torn. He tornat a casa en estat de desesperació total i absoluta.

Allà m’hi he trobat el meu germà amb una noia (per variar) que, casualitats de la vida, era l’encarregada de contractar el personal per vendre els carnets universitaris de Caixa Catalunya, i ha aprofitat per verificar la feina de la contractada per la facultat de Física (em sembla que no n’ha quedat massa satisfeta) i, de pas, per alertar-me que no tot era tan bonic com m’ho havien pintat. Entre altres coses, ha puntualitzat que els famosos descomptes eren FINS a un 50%, important paraula que la de Física s’havia descuidat de mencionar.

A la tarda he trucat al servei d’atenció al client de RENFE. Després d’esperar uns quants minuts sota una veu repetitiva que anava dient “en estos momentos todas nuestras líneas estan ocupadas”, he parlat amb un home i li he preguntat si no hi havia cap altra manera de poder recollir el meu bitllet que no fos fent una cua de més de dues hores. M’ha recomanat d’anar a l’estació de Passeig de Gràcia, i allà m’he dirigit, amb la sana esperança d’acabar-ho tot en qüestió de minuts. Però la realitat és tossuda, i m’he trobat amb el mateix problema. Hi havia molta menys gent, però només 2 funcionaris per atendre, i després de 20 minuts d’esperar la meva desesperació em començava a portar al límit del suïcidi. Però finalment he pogut trobar una solució en què m’he estalviat temps i diners: he comprat un altre bitllet a les màquines automàtiques i he anul·lat el d’Internet, per la qual cosa m’han fet pagar un 15% de multa. Però he pogut pagar el nou bitllet amb tarifa de Carnet Jove, i la diferència ha resultat ser més gran que aquest 15%. Així que tot ha acabat bé.

M’he extès molt amb tot el que he fet avui, i ja no tinc ganes de parlar de coses de dies anteriors. El més destacable va ser el meu retorn a la Barceloneta el dissabte a la nit, a presenciar el succedani del joc de l’Oca: el Portero, un joc encara més salvatge i més absurd: es tracta de tirar el dau i beure't tants chupitos com aquest t'indica segons unes regles. Després, es clar, jo que soc sa, a passejar per la nit de Barcelona amb companys més que contents. Alguns, com el Dani Almeida, agrairan que no faci una crònica extensiva d’aquella nit.

Catalunya 6, Espanya 4. Aquest ha estat el resultat final en medalles d’or als Campionats d’Espanya d’edats, després de la victòria en el sub16 del Xavi Vila. Un resultat històric i tota una revolució respecte anys anteriors, ja que per sumar tantes medalles d’or potser hauríem d’ajuntar les aconseguides els últims 5 o 6 anys. Tots ens hem de felicitar per aquest èxit, èxit que no crec pas que es degui al nostre allotjament (encara que tot pot ser en aquesta vida). Aquests dies he tingut una petita disputa dialèctica amb el president i el secretari general del Magic, el club més important d’Extremadura, a la seva pàgina web. Em van començar qualificant de gazmoño, a mi i a la resta de catalans (sí, una paraula curiosa, que per sort defineixen ells mateixos) en una carta bastant lamentable, però després d’unes quantes respostes mútues hem arribat a una posició de relatiu acord.

Demà hi ha una conferència multilateral a Roma que teòricament ha de servir per establir les condicions per al final de la guerra entre Israel i Hezbol·lah, amb la representant estrella dels Estats Units, Condoleeza Rice, com a gran impulsora. Però ja veurem el què s’aconsegueix: ni Israel, ni Síria i l’Iran, els dos principals aliats de Hezbol·lah, assistiran a la reunió. I mentrestant avui es diu que Israel ha matat a quatre observadors de l’ONU. Ara que marxo espero evadir-me una mica d’aquesta història i a veure si quan torno s’han calmat els ànims. Els que si que s’han tranquil·litzat són l’ambaixador d’Israel i el PSOE, que semblava que anaven a muntar una segona guerra a Espanya. Potser és un bon senyal de cara a demà.

El que sí que és una bona notícia és que Ibèria finalment ha perdut les llicències que tenia sobre l’aeroport de Barcelona.

Bé, es va fent tard i és hora de despedir-se. Com ja us he dit, demà me’n vaig a Xàbia a casa el Rafa, amic que vaig conèixer a l’Olimpíada Espanyola de Mates, a passar uns dies de vacances. He escollit un lloc ideal, perquè segons els anuncis del temps d’aquesta setmana: “durant aquesta setmana les temperatures superaran els 40º en molts punts de la península, especialment a València i Alacant”. Genial. Però ell m’ha dit que, malgrat tot, s’està millor a Xàbia que a Barcelona, i m’ho crec: la xafogor a la ciutat és insuportable: entre el vent del mar i la pol·lució que surt sobretot dels aires acondicionats, sempre tenim uns dies en què no es pot sortir al carrer. Però també he escollit bé els dies perquè el 29 de juliol es farà a Xàbia una partida d’escacs vivents, “fiesta de interés turístico nacional”, que es veu que té molta repercussió per aquelles contrades. Intentaré fer algunes fotos i penjar-les aquí. Probablement no tornareu a saber de mi fins a l’agost, per això he escrit tot aquest bon tros de text que ja esteu acabant. Aprofitaré aquests dies també per començar a llegir un llibre de considerables dimensions que em van regalar pel meu aniversari a proposta del Figue (quina por...)
Això és tot per avui. D’aquí una setmana, més.

3 Comments:

Blogger Smurfie said...

COm tu curres!!! Pero els fans vulem una crònica més extensa del cas Almeida!!! ;P Que vagin be les vacances per akelles contrades! ;P

12:13 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Espero que et vagin mol be les vacances dani, que tu mereixes despres duna matricula dhonor de batxillerat i guanyar el campionat i tota la pesca! (encara que no té gaire merit que hagis tret aquesta mitja de batxillerat -_-*)

I si, fes fotus dels escacs aquest vivents, ma fet molta gracia aixo!!! Deu ser divertit de veure.. es com al poble del costat del meu fan una fira medieval... aquestes coses son xules, val la pena fer fotos ^^

Doncs aixo, res mes a dir.. nomes que aquell dia de sans em podies haver avisat a mi,que visc al costat del sans i no al borras que viu a la quinta ostia.. (comparat am mi..) pero claaaaar no ho sabies.. mal fet!!

Despues de tatno delirio, molts petons ^^!!

2:12 p. m.  
Blogger Laura-san said...

Alaaaa!! Ens matem a comprarte un llibre i a fer mil meravelles amb el Jon per embolicarlo (aixi com va poder, pobre) i encara no te l'has ni llegit...

Bé. Després de llegir aquest quixot teu a les 2 i mitja de la matinada... ehh... bueno, dir que no se si has fet l'olimpiada o què però que molta sort i no t'avorreixis. Jo vaig arribar ara farà una setmana, i estaré per sempre més aquí (de moment, clar) exepte del 10 al 20, em sembla, que marxo amb la Judith al poble d'on la gent pirada com ella ve.

No havia pogut llegir abans el teu blog perque estant a NY havia d'invertir el temps en altres coses... però ara ja ho he fet!

I si, si abans ja no tenia gaire apreci a Iberia, ara si que l'odio de veritat... Una cosa es putejar la gent que els vol fer fora (jo, si fos qui remena les cireres, ja els hauria fet fora del mapa fa temps) però deixar a tanta gent tirada allà al mig, i no era que no poguessin marxar, es que alguns es van quedar atrapats! Gent que va enviar les maletes a facturar però mai van arribar enlloc i no les podien recuperar, gent que estava als avions i no podia marxar perque estaven tots tocant els collons a les pistes (perque cap vol, fóra d'Iberia o no, marxés) i que tampoc podien baixar de l'avió perquè atencio!, meravella de les meravelles: no hi havia ningú que portés l'escala. I a sobre els victimistes d'Antena 3 (estava mirant els simpsons tota feliç... per cert, baixeu-vos un capitol que es diu Kiss kiss, bang bangalore!) ensenyen imatges de la pobre gent que s'ha quedat a Madrid i no pot anar a BCN (de tots els aeroports del món, Madrid, si). Que serien uns 10 vols contra casi 1000 que estaven planejats a BCN... en fi.

Si mai heu de viatjar, no cometeu l'error d'anar amb Iberia. Per un preu lleugerament més alt que els de la resta, us trobareu un servei asquerós.

Bones vacances a tothom!

Fins aviat!!!

2:38 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home