Diàlegs aporètics

jueves, julio 06, 2006

Cap a l'exili de Baños


Aquí ve la tercera entrada d'aquest nou blog. Tal com vaig dir ahir, demà marxo a Baños de Montemayor a jugar el Campionat d'Espanya. M'hauré d'aixecar a les 6 del matí (una hora més tard que el Martí) per agafar un tren a les 7:00 a Sants fins a Madrid i després agafar un autocar fins a Baños que arribarà com a mínim a finals de tarda. M'espera un altre viatge interminable per les Espanyes com els d'anys passats, i tot per arribar a un lloc perdut en la muntanya... bé, ja us explicaré realment com és el lloc. Avui he parlat amb el José González que està allà entrenant els catalans i m'ha dit que no és tan terrible, ja veurem. Per cert, a no ser que hi hagi una debacle sembla que ja tenim el primer campió català d'aquests campionats, l'Elisabet Ruiz porta 6 de 8 i té a un punt de distància les seves perseguidores. El José diu que es la Judit Polgar catalana; ho sigui o no la felicito des d'aquí. Un any més em sorprenc de veure que fins i tot a sub10 els nois ja són molt superiors a les noies en conjunt, això només pot voler dir que hi ha algun aspecte de l'educació competitiva primària que s'imparteix diferent als nois que a les noies, deixant de banda qüestions biològiques que també poden existir.

D’altra banda, avui s’ha celebrat l’anunciada reunió entre Patxi López i Arnaldo Otegi. Com era d’esperar, tots dos han sortit molt contents de la reunió, dient que s’obre un període històric, uns centrant-se en les perspectives de pau i els altres en les possibilitats que s’obren per al poble basc. I, també com era d’esperar, el PP ha acusat els socialistes d’incomplir la llei i Rajoy i organitzacions afins als populars com Manos Limpias i el Fòrum d’Ermua han anunciat que es querellaran contra els assistents a la reunió. Els dos grans partits estatals segueixen amb la seva política recent: els socialistes intenten acostar-se als nacionalistes i aprofitar la seva bona relació amb la majoria de forces per apuntar-se la victòria de la pau, mentre que els populars, actualment aïllats de la resta de partits, sembla que pretenen dinamitar el projecte o retardar-lo almenys fins a les properes eleccions. Insisteixen en la seva idea que no es pot pagar un preu polític als terroristes. Bé, és cert que això de preu polític sona molt malament, però si no es pot negociar res no té sentit establir un diàleg. Ara bé, quan és evident que la majoria de la societat basca, amb el seu govern al capdavant,, rebutja el terrorisme com a mitjà de pressió política, el “preu polític” ha d’anar encaminat a l’acostament i reinserció dels presos d’ETA a la societat i la legalització de Batasuna, i no a establir cap tipus de transferència de competències que una part de la societat no acceptaria per ideologia política i l’altra no acceptaria obtenir-la a través d’aquest mètode. El País Basc ha de realitzar el seu legítim camí cap a la sobirania en un context de pau i amb totes les forces polítiques legalitzades.

En altres llocs del món tenen problemes polítics més greus: a Mèxic, després de dos recomptes, segueix sense haver-hi consens sobre qui serà el proper president: Calderón apareix com a probable guanyador, però López Obrador segueix anunciant que recorrerà les eleccions (bé, alguna cosa semblant va estar a punt de passar en les eleccions del Madrid...)

La final del Mundial, a pesar de les millors expectatives d’altres seleccions, tindrà finalment com a protagonistes dos gats vells: França i Itàlia. Em va fer gràcia llegir com a la RAI, la televisió italiana, després del gol de Grosso al penúltim minut de la pròrroga, van cridar una frase que els assidus de programes com Minoria Absoluta, Alguna Pregunta Més o Polònia trobaran familiar: “el Papa és alemany, però Déu és italià!!” Com alguns hauran reconegut, tot sembla indicar que es van inspirar en el cèlebre “y como dijo aquél, Dios es español!!” de la COPE, després del gol d’Alfonso en l’Espanya 4-Iugoslàvia 3 de l’Eurocopa del 2000.

Dubto molt que pugui seguir amb la meva actualització diària la propera setmana des d’un lloc com “El Solitario” i amb partides cada dia. Si trobo connexió a Internet escriuré alguna cosa sobre l’ambient i el torneig, i si no tornaré a escriure la setmana que ve. Com que no sé si tindré ocasió de fer-ho abans de dilluns, des d’aquí vull desitjar molta sort al Marc Viñals i al Xavi Ros, companys de l’equip català a l’olimpíada espanyola de mates d’aquest any que van treure medalla d’or i que la setmana que ve se’n van a Eslovènia a l’Olimpíada Internacional, d’on espero que tornin amb metalls preciosos (tot i que diuen que amb una menció d’honor ja es conformen). També desitjo sort als altres integrants de l’equip espanyol, l’Hugo, el Javi (segons diuen la gran esperança), el Diego i l’Ángel.

PD: Avui els individus Arnau i Figue, en interrail, han tornat a donar senyals de vida, aquest cop una mica més potents, des del msn. L’Sk encara no ha aparegut, m’asseguren que és viu i que està amb les noies...

3 Comments:

Blogger Jon said...

Aquest preten ser un comentari constructiu, pero realment dubto que ho aconsegueixi, en general perque tot el que haig de dir ja ho vomito al meu blog...

D'entrada haig de confessar que no he llegit el paragraf sobre escacs. Ho sento, simplement soc incapaç de llegir tantes linies sobre un tema tan fascinant. De totes maneres, Baños de Montemayor sona massa estupid com per acollir qualsevol tipus de campionat serios.

Dels teus comentaris sobre politica ja n'he tret una mica mes, i no estic d'acord amb certes coses que dius, que ja et discutire despres. De moment, vaig a escoltar el "Minoria Absoluta" i aviam si escolto tambe l'APM, que almb el Mundial es deuen estar lluint (tot i que ara que ho penso no se si en fan el Juliol...).

Despres escriure mes.

Salut

2:19 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Jo sí que m'he llegit sencer el teu blog i ara m'anava a mirar el del Jon a veure si trobo noticies de la Laura (se'n va anar a les catarates del Niàgara i ja no se l'ha tornada a veure...)

Doncs això, des de Minnesota no es pot captar Minoria Absoluta ni res que s'assembli, però tinc Simpsons i Friends en versió original cosa que no està malament.
SPAM a part, comentar-te que escrius força bé, i desitjar-te sort en el teu campionat friki d'escacs

10:31 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Benvolguts amics,

Soc a Baños de Montemayor, on fa en prou feines dues hores ha acabat el Campionat d'Espanya d'Escacs 2006.

El nostre amic Daniel Alsina s'ha proclamat CAMPIO D'ESPANYA SOTS-18 2006.

Una fita que de ben segur li ha tret la espina de les dues normes de Mestre Internacional a l'ultim minut i d'aquell Campionat d'Espanya del parking de Formigal, on despres de dur 6/6 va perdre amb en David Lariño i va acabar conformant-se amb una medalla de plata força amarga.

Us adjunto la clasificació oficial de la competició


1 ALSINA LEAL,Daniel CAT
2 LLORENTE ZARO, Alfonso ARA 3 CORTES LIZANO, Jesus ARA
4 VALMAÑA CANTO, Jaime VAL
5 LARIÑO NIETO, David GAL
6 GARRIDO DOMINGUEZ, Jesus AND
7 ANTOLI ROYO, Joaquin Miguel
8 ALONSO FERNANDEZ, Marcos MAD 9 CLAROS EGEA, Christian AND
10 ALOMA VIDAL, Robert CAT
...

fins a 97 classificats.

La millor de les felicitacions Dani!!!

6:02 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home